dimecres, 9 de gener del 2013

Què ens ha portat a aquesta situació?


Abans de 2008 i per tant abans de l'esclat de la crisi els bancs finançaven fins al 100% de la compra d'habitatges i feien els ulls grossos respecte la capacitat de les famílies per retornar les hipoteques. Molta gent amb necessitat d'habitatge va pujar al carro, però punxada la bombolla, el marc legal que acompanya el tràgic procés de correcció d'aquesta situació fictícia deixa a desenes de milers de ciutadans desemparats i perseguits per la llei. És un marc legal que ignora les causes, els impulsors i els creadors de la bombolla primer i de la crisi després i que culpabilitza, quasi en exclusiva, l'insolvent família que serà desnonada.
 
Amb el marc legal actual, a la família que no pot seguir pagant els terminis de la hipoteca,  se li reclama l'immoble i, si aquest no és venut exitosament al mercat, se li reclama igualment continuar pagant el deute. Això porta moltes famílies a ser desnonades de la seva llar i obligades a seguir pagant la hipoteca de l'immoble que ja no tenen. Segons dades del Consell General del poder Judicial, entre el 2008 i el setembre del 2010 es van tirar endavant arreu dels Països Catalans un total de 79.000 execucions hipotecàries, 47.838 de les quals al Principat, on diàriament es produeixen 51 desnonaments de mitjana. Tot això tenint en compte que la majoria de la població, el 51%, és mileurista. Aquesta alarmant situació ha arribat fins a tal punt que ja arrossega el suïcidi d'una persona de l'Hospitalet el passat mes de novembre.

6 comentaris:

  1. Creiem que aquells que per sort tenim feina...no arribarem mai a aquesta situació, però anem molt equivocats. N´hi ha que tenim feina i que per ah o per b es presenta una situació d'atur a la parella. Això et desquadra tota l'economia familiar, ja no et dic si estem pagant hipoteca. Tu fas les coses perquè penses que mai et passarà a tu, doncs SI, et passa i llavors penses...i ara què faig? El tema sempre es veu llunyà i amb gent que no s´assembla a tu, però ara....em toca a mi! ho tens ben aprop.

    ResponElimina
  2. realmente esto puede pasarnos a todos, y asusta. Y ese es el problema que al asustar en muchos casos se intenta evitar hablar de ello, o llegamos a pensar que eso solo les pasa a ellos. Esta ignorancia hacia los desahucios hace que no se luche los suficiente por ellos. Buena iniciativa chicas!

    ResponElimina
  3. Estic d'acord en el que dieu! A vegades no donem la suficient importància al fet de viure en una casa i creiem que com que sempre l'hem tingut continuarà sent així, però és molt fàcil trobar-te una situació de desnonament i veuret desesperat, al carrer i sense un sostre que et cobreixi... Gràcies pels comentaris!

    ResponElimina
  4. Tots tenim dret a un habitatge digne, segons la Constitució, però ara per ara hi ha moltes families vivin com poden i estan totalment desesperades degut a aquesta situació.
    Els bancs s'aprofiten de la situació, et prenen casa teva i la taxen amb un valor molt més baix del que després la venen i segueixen guanyan diners de la situacó, mentre tu encara segueixes pagant la hipoteca d'una casa que ja no tens, es lamentable...

    ResponElimina
  5. Considero que haver arribat a aquest punt; de desnonar a famílies senceres del seu pròpi habitatge, és una situació indigna de viure. Ningú és mereix viure en un sense sostre. Penso que els polítics hauríen de ser menys egoistes i procurar més per totes aquestes famílies, perquè hi han nadons i menors que aquesta necessitat ni tan sols la tenen cobert.

    Pd: un blog amb idees i comentaris molts interessants!

    ResponElimina
  6. El més fort d'aquesta situació és que et trobes entre la espada i la paret. Ni ha manera de fugir. Conec famílies estrangeres que s'han plantejat tornar al seu pais i així lliurar-se del deute odiós que han contret amb el banc, però com que a la seva vegada tenen familiars o amics que han posat com a avals, en cas de marxar seriens ells els perseguits. Els bancs s'estan comportant com la mafia, busquen sempre algú que pagui, i no contemplen la situació personal dels deutors. Davant d'aquesta situació l'Estat ignora completament al poble, qui pugui pagar que pagui, i qui no, que pregui.

    ResponElimina